Barcelona (1992)
Som a l'any 92,
tots olímpics per collons
i dels que no ho vulguin ser
ja s'encarrega el Garzón.
Cap veu de protesta es volia tolerar:
Que ningú trenqui la màgia d'aquesta farsa tan gran.
Barcelona posa't guapa, però tapat els morats.
El silenci sepulcral de gairebé tots els mitjans;
el negoci ha començat.
L'esperit olímpic una excusa eficaç;
calia vendre la moto i molts s'ho van empassar.
Voluntaris fent l'idiota
amb l'estafa de la torxa
i aquella odiosa mascota.
Tupinada camuflada
entre maratons i salts d'alçada,
i a les clavegueres mentrestant:
elèctrodes i bosses al cap.
Writer/s: RedBanner
