
Batec
Batec rere batec, respir rere respir,
ens esforcem per poder fer realitat petites i grans il·lusions.
I batec rere batec. i respir rere respir.
els nostres somnis rebenten caient a terra, trencant-se en milers de bocins
Però malgrat això i malgrat les ferides infligides durant la caiguda,
res ni ningú pot impedir que el Sol surti cada matí o que continuem,
bruta la cara del fang del terra, el nostre camí i els nostres nous objectius.
Ara teniu entre les vostres mans un petit bocí d'un dels nostres somnis.
Desitgem que us agradi.
I és que tenim quelcom d'especial: la nostra naturalesa humana,
fins el darrer batec i fins l'últim respir.
Writer/s: Ignot