BCN ciutat petita
Assegut entre dues finestres, tan sols veig la paret blanca.
Assegut entre dues finestres, només veig la paret blanca, immòbil i freda, i el sol que mou el sostre i escalfa el meu cap. immòbil i freda, i el sol que mou el sostre i escalfa el meu cap.
Assegut entre dues finestres, només veig la paret blanca.
El vent desendreça els papers on havia escrit el teu nom. I el vent desendreça els papers on havia escrit el teu nom.
Assegut entre dues finestres, només veig la paret blanca. I unes quantes coses que han caigut pel camí i ara torno a estar tot sol, i ara torno a estar tot sol.
No hi ha contracte que resisteixi el temps, ni sentiment que no es floreixi.
No hi ha contracte que resisteixi el pas del temps, ni sentiment que no es floreixi.
Assegut entre dues finestres, només veig la paret blanca i esquivo el passat dins la ciutat petita.I esquivo el passat dins la ciutat petita.
Temo el moment de trobar-me.
Temo el moment de trobar-te. I esquivo el passat de la ciutat petita. I esquivo el passat dins la ciutat petita.
Fujo del que era i fujo del que era, m'arracona el que seré. M'arracona el no-res.
Writer/s: Ramon Faura Coll
