Ben aventurats

Marcel Cranc

Aquells que estimen com si no hl ha
Que mal esperen ser estimats
Aquells que tasten llepen cors
I es deixen devorar
Aquells que poden fer-ho esclatar
I tenen el silenci d'aliat
Aquells que criden quan volen cridar
I mai es cansen de cercar.

Aquells que saben que és esperar
Però que mai estan aturats
Aquells que viuen dins un nigul
I ningú els pot fer baixar.
Aquells que no donen res per perdut
Quan saben que és impossible guanyar
Aquells que riuen quan han de plorar
I mai es cansen de somiar