Benvinguts
Un camí sense destí,
un fardell ple d’enyorances,
separat d’aquell volgut paisatge
i lluny de la gent que t’ha vist nàixer.
Allà on pugues arribar,
benvingut sigues per sempre.
Que trobes la teua nova casa.
i la llum que un dia vas encendre.
Hereu d’aquelles tribus que marxaven pel desert,
dels que van travessar per mitja Europa al segle XX,
dels qui fa massa temps tenen un mur davant de casa
o s’han jugat la vida dins de barques de paper.
Maleiré les guerres que t’obliguen a fugir
i aquell qui fa diners i no li importa el teu destí.
Beneiré la terra que no et tanque la frontera,
sense colors ni dogmes dels què juguen amb la fe.
Estàs fet de pell humil
no jugaves cap partida
però els que sempre han mogut los fils
són los que ara t’han trencat la vida.
A París, Roma o Berlín,
Madrid, l’Ebre o Barcelona
trobaràs algú que està prop teu
perquè a tot arreu hi ha gent bona.
Benvingut, benvingut… i que trobes allò que has perdut.
Benvingut, benvingut… i que et tornen allò que has perdut.
Writer/s: Arturo Gaya.,Jordi Fusté
