Bettina
Buscant la nuor de la platja
et sent a prop meu, mort.
Sent el gest de la nit dansar
vora el foc del càlid bosc.
Verds prats que han desitjat
nits d'amor;
bufen els àngels la fosca dels teus ulls.
Dits cansats d'estimar,
la terra folla que et beu.
Bettina riu com |'infant que empaita
nits de platejats astres de foc,
com les carns i els llençols...
El mar busca el color de la teva
pell per gaudir-la, amb la joia
que ens portes a cada gest de la
vida, a prop de la lluna blanca,
amant del teu somriure...
