Bifaç

L'Home Brut

No em soltes,
als teus ulls veig el desig.
No em busques
o trobaràs el teu perill

Continua desbudellant-me,
tracta’m mal o be pitjor,
arreplega els meus trossos
i construeix-te un nou jo.

No t'agrada suportar-me,
no tens forces suficients.
Et mossegue per l'esquena,
sents el fred dins de les dents.

Agafa’m del coll i enfonsa’m dins de l'aigua
per a poder respirar.
Fes valdre el teu genoll per trencar-me les costelles.
No pares fins al final.

No em busques,
la ràbia s'acumula entre els teus dits.
Tampoc em soltes,
així caurem els dos del niu.

Pot ser ara et sents fràgil,
no ets sencer si no ets amb mi.
M'abandones com els gossos,
eres tu qui talla el fil.