Bipolar
Un vent fort que em sent i em crida
contamina un arbre
Les parets de roca viva
fredes, blanques de gelada
Passa un tren cap al migdia
sents ocells que canten
Gira el cap per si algú mira
més enllà dels pròxims passos
Tornen a sagnar ferides
dies de vells passos
Que encara que es sumin dies
continua el mal
Estàs fart d'esperar una senyal que t'indiqui el camí de la vida
puja el cap i estarà ennigulat però no plora si tu no t'esbuques
Prepara't per tirar-te de cap, si et resignes, et fas més ferides
i el món continua rodolant
Writer/s: Calúmnia
