Blau i trist
El blau és trist
la primavera
Els carrers grocs
les orenetes...
Jo medito i el meu gos em fa sentir millor –sempre vol jugar-,
i una melodia em balla pel cap. Tu me l'has donat.
Les il·lusions em fan remoure
Hi ha milions de boniques històries.
I ara aquell blau que em cobreix i que tenyeix el cel
es converteix en glòria
No tinc res per abraçar però el meu gosset segueix
fent-me pessigolles.
Entre els meus ulls
et submergeixes.
La teva pell
és com de pètals.
I aquesta no és més que una cançó d'amor –res no pots aprendre-.
Jo t'espero rere el vidre plujós, ansiós, sense res a dir-te.
Writer/s: Narcís Perich
