Blues del final de curs
No entenc perquè has de ser així.
Pobre el rei de casa,
t’han ben destronat.
I ara no acceptes
ser un de més entre els iguals.
Nen, això costa de pair.
No entenc perquè has de ser així.
Obre la llibreta.
Gira’t endavant!
Borra la rialleta.
No saps amb qui estas parlant…
Diga’m que penses créixer,
deixar de ser un nen mimat,
assumir responsabilitats.
Pobre el rei de casa,
t’han ben destronat.
I ara no acceptes
ser un de més entre els iguals.
Nen, això costa de pair.
No entenc perquè has de ser així.
