Blues de l'all i pebre
És migdia, i ja tinc fam, porte quatre hores treballant.
No he portat hui l'entrepà, de faves i llomello i carn sala,
I un idea, bé al meu cap, menjar-me un all i pebre en el palmar...
Fique la tercera, aprete el pedal, el cotxe s'embala, i isc de la ciutat.
Passe el magisteri, passe pel canal, passe per pinedo, i per tremolar.
I en mig l'albufera, veig patos nadant, s'acaben les curves i ja sóc al palmar...
Un barral s'enpina, suc i un tros de pà, a la querelleta que se me desfà.
I un trosset d'anguila, punxe amb el forcall i ja meloseta entra dins del pa.
Ja són dos pataques les que m'ha sucat, i el barral s'acaba, i ja estic més que fart.
Les raspes netetes a la vora del plat són el testimoni, del meu esmorzar.
Ara un caliquenyo, un cafè i conyac, fam del tio fredo, tot un general, que ha guanyat la guerra, sense disparar, he guanyat la guerra, he perdut la fam...
I en mig l'albufera, acabe pisant, xiulen i tremolen.....
I en mig l'albufera, acabe pisant, xiulen i tremolen a vore que diran
I cante victòria, ací en el palmar
Que bo que està,que bo l'all i pebre d'anguiles,que bo que està,
Que bo que està, que bo que esta.
I cante victòria, ací en el palmar
