Blues d'interior
Si tu te’n vas, jo marxaré
però digue’m quin camí prendràs
no vull arriscar-me a tornar-te a trobar
si tu vas per aquí, jo vaig per allà
Sobre els nostres caps penja el futur
i canvia a cada minut
fins que ens cau al voltant com la pluja d’hivern
i així romandrà mentre el mirem
I la lluna jeu baixa en el cel
fent brillar les joies d’arreu
i vora el camí veig diamants i rubís
que em diuen vés per allà, no, vés per aquí
I la Laura s’adorm al meu llit
mentre marxo es desperta i em diu
he somiat que se t’enduia el fort corrent marí
però no marxis lluny, no, vine aquí
Hi ha nens jugant fora al carrer
i un m’apunta amb el seu fusell
mentre aixeco els braços dic “ Ja n’estic fart!!
Jo me n’aniré si tu te’n vas”
I em va disparar
El remei en un got
pel meu blues d’interior
Sé que passarà com el carnaval
Ja marxa però quan durarà
I el món em segueix marejant
pensava que a hores d’ara ja m’hi hauria avesat
i només empitjora quan em quedo quiet
és per això que marxo o estic corrent
Encara em crec tot allò que escric
i tinc el cap ple d’històries bullint
tot d’un plegat arribo a la conclusió
que no serveix de res ser un lluitador
tens una caixa plena de possibilitats
i pot ser que et fereixin i pots tenir por
però no marxis, no, no marxis, no
L’ambició és un pou sense fons
i la llibertat una il·lusió
i el món sencer contempla l’espectacle grotesc
si encara ets lliure no perdis el temps
doncs t’atraparan!
Per això estic despert
enfundant-me el jec
només vull marxar sense prendre mal
ja marxo i no sé cap a on
ja marxo i no sé cap a on
Writer/s: Conor Oberst
