Bol de llet

Pol Fuentes

Veig com un bassal de llet llisca sobre el marbre fred.
Una mà m'agafa fort pel coll i m'empeny contra la paret.

Crides i jo no et miro als ulls,
ets fort i jo només un nen.

He tombat un bol de llet, ha estat sense voler però tu no em creus.
Tens les mans més grans que jo i això et dóna la raó.
Amb qui compartiré aquest dol?
Qui em dirà que sigui fort?
Qui em farà entendre, de nou, tots els teus petons?

És fosc, un altre nen no dorm.
D'amagat fa que no em senti sol.
M'explica el relat de la mà sagnant que aixafava els seus joguets.
Ara ja tinc les mans grans i un altre tipus de raó.
I plorant mentre te'n vas, recordo el que tu has oblidat.

I ho escric, i ara ho canto així per no enterrar els teus cops.
Perquè són amb mi, fill, latents dins el meu cap, filla.
No et vull fer el mateix, fill. Allò que s'oblida es transmet, filla.
El llast ve de lluny, fill, tirem pedres al riu, filla
Trenquem el silenci, fill, filla.

Canto amb llàgrimes als ulls per no amagar aquesta cançó.
Que escric lliure de rancors per netejar el vostre futur.