Bolero d'absència
La pluja cau tristament
gotes de records ara em fan nosa
obric les finestres enterc
i els núvols escolten la marcida rosa.
La meua galeria és gris
com les meues paraules
fa massa temps que no em ric
traït el cor pels meus faunes.
Busque entre els records res conspicu
però l'amor passat no em cal recordar
sóc malalt de sentiments bonics
xicotets indrets a la nostra mar
Ho vam intentar nadant del mar a la riba
esforçant-nos en atrapar el vent,
però no perdona la vida
qui no inventa un present
a la seua atrotinada mida.
No hi ha rancor pel balafiat
el passat no és cap nostàlgia
somnis de tardor són els anys
i hem envellit tant que ens espanta
I no sé perquè ara t'escric
recorde un bolero i sent fred
deu ser la pluja que em deixa trist
o potser, m'he cansat de ser-me mentider
Writer/s: Lluís Vicent
