Bolero de tardor
Qui som jo per trencar el teu somni,
per desfer l'entrunyellat d'il·lusions,
de lleugera por,
de cansament,
de vivències atrafegades.
Sota l'adormida imatge, parpelles closes
i els caragols assossegats,
qui pogués copsar
tan sols, les sensacions
que bateguen sota el teu cor?
Potser algun poètic somni s'ha concebut
per aquest esvalotat cor.
I com vols que jo t'estimi?
Tens els ulls negres,
mon amor els té verds.
Writer/s: M. Pilar López i Sastre
