Bombolles de colors
Uns ulls que s’obren per descobrir la tendresa.
Anatomia d’un instant.
Ja n’hi ha masses que han marxat com pols d’estrelles.
El seu record, la seva llum segueix brillant.
Quantes preguntes encara sense resposta.
D’on treus les forces per seguir caminant?
Gotes desordenades en l’oceà.
Només falta una peça per encaixar.
Veus, mil mans amigues s’alcen cap al cel buscant la utopia.
Junts, i si ho desitges, no hi ha cap anhel que sigui impossible.
Fa massa temps que veus la vida rere el vidre,
com un ocell dins una gàbia de cristall.
Gotes desordenades en l’oceà.
Només falta una peça per encaixar.
Veus, mil mans amigues s’alcen cap al cel buscant la utopia.
Junts, i si ho desitges, no hi ha cap anhel que sigui impossible.
Tu, jugues i crides, sovint somies en bombolles de sabó, que volen lliures com els somriures, tenyint el cel de colors.
Writer/s: Roger Colobran,Jordi Jiménez/ Roger Colobran
