Bonica
Eh bonica, posa'm al teu llit,
ara és l'hora de mimar els esperits
Música antiga bressola els arbres,
embruixant boscos i places…
I a la muntanya de les mil roques
s'hi despulla la lluna encesa
Sé que tens fred, dóna'm els llavis
i fes-me un lloc entre els teus somnis
Sé que són teus
Eh bonica, no hi ha res escrit,
dia a dia se'ns en va el destí
Esgarrapant la teva porta
he vist els ulls al vell gat negre…
Tenia encara algunes vides
i un somriure a la mirada
Sé que tens fred, dóna'm els llavis
i fes-me un lloc entre els teus somnis
Sé que són teus
Writer/s: Lluís Güell
