Bosses d'ossos
Amb els ulls tancats m'observes
lívida i brillant la pell.
Arraulida en la foscor,
en la memòria convulsa dels somnis.
Des de fora jo em dono
a la desesperació de nou,
i m'atanso al buit de l'ànima
intentant trobar una llum.
La llum que les teves parpelles
fan semblar com ulls oberts
i com esguard acusador
em fan víctima i censor!
Em burxen i em giren per dintre
em torturen amb records
que m'ofeguen amb (retrets)
em comdemno jo mateix
Sento l'odi
el foc que la sang encén
Veig foscor
esborrant els rastres del meu pas.
I l'abséncia
torna a inundar el laberint,
es desborda
torna a ofegar la raò.
Amb els ulls oberts m'abandones ara
fent-me sentir que només som
com bosses d'ossos sense forma
per molt que provem de ser sublims
Que la lluita és una ofensa
que ens governa l'averany
que la voluntat pren forma
de cossos freds semblants a tú i a mí
Sento fred
(182) nits de soledat
veig records
que em fan oblidar de qui sóc
I la ràbia
que ara esclata en la foscor
I la ràbia
Esperant que obris els ulls
I la ràbia
fins que tornis bullirà
I la ràbia
Que en silenci em consumeix
