Brilles
Per com te mous, per com me rius, el desfici de triar el destí a la fi s'allunya!
No hi ha cap sol tan vespertí ni cap planeta prou gegantí que se t'assembli.
Brilles, vas pel carrer i fascines, tota la gent que camina volen ser un poc com tu.
Brilles, vas pel carrer i l'il·lumines amb tota la purpurina que has hagut de mester.
En un moment curt i precís les mirades corren cap a aquí, ets tu el centre.
Ets verí nou, ets carbó viu, de vellut i també de carmí, de perfum i absenta.
Brilles, vas pel carrer i fascines, tota la gent que camina volen ser un poc com tu.
Brilles, vas pel carrer i l'il·lumines amb tota la purpurina que has hagut de mester.
Writer/s: Jorra Santiago
