Buira
En aquest món estret i prim
no hi ha espai per la molsosa
a l'Estanquet he fet el cim
a la riba de Tolosa
On es pon el Pirineu
boira lleu, color d'absenta
deixa'm sol ben a prop teu,
vora l'Ultzamako benta.
I m'he refugiat a Aldatz
travessant boires de vidre,
primer m'han omplert el plat,
després m'han omplert de sidra.
Rais de vi sobre l'Irati,
rius de sidra d'Aralar,
aniré a peu fins a Sineu,
nedaré a Montserrat.
En el bosc de les Estunes
s'esquerda la pell del món,
les goges hi resten mudes
o han anat a fer un tomb
i no et veig, potser has marxat,
sempre hi ets però mai no et quedes,
restaré fent de gojat
en els estanys de Noèdes.
