Buscarem camins
Desitjant que tot vaja bé.
Fins que isca el sol,
que s'ature el temps.
Eixe moment de màgia al meu voltant.
Quan entra la llum pel finestral,
roja la claror,
tant freda l'alba
Però en despertar, tot va molt millor.
Sobretot, si òbric un dels ulls,
i et veig ahí, tan pendent de mi.
Buscarem camins
quan caiga la nit.
M'agafaràs, ben fort de la mà.
No ens veuran mai més,
no hi haurà demà,
Gaudirem d'una vida nomada.
Sobretot, si òbric un dels ulls,
i et veig ahí, tan pendent de mi.
Silencis que esclaten
en mitges rialles.
Writer/s: Eneas Ribelles,L'Home Brut
