Cafè olé

Oliva trencada

Un matí a una platja somiada per un nin.
Amb un cafè amb llet caducat pel sol.
3 ocells que responen als noms de Pep, Pere i Miquel
van xiulant una cançó que no entenen els humans.
- I les mir, no sé cap on van?...

Horitzons enlluernats per crema solar,
mil terrons de sucre que cauen del cel,
en Miquel n'esquiva un amb la força d'un aerosol.
L'aigua es torna dolça com un ron amb Frenadol.
- I les mares miren cap amunt,
i els ocells volen cap avall...

Onades de peixos amb flaire de mel
contagien un constipat melòdic a en Pep,
tan sols una biodramina li fa sentir
la impossibilitat lírica del seu propi vol.
- I les mares miren cap amunt,
i els ocells volen cap avall...

Un xiulet submarí fa a en Pere gaudir
d'una música on no hi ha un públic definit,
resistència d'un tenor ensucrat per la llum
de l'estrella solitària d'una urbanització solar.
- Estan tot tres fotent-se conyacs,
caderneres de festa major...

- Estan aterrant enmig de la plaça,
es foten a cantar: "We are the world",
tots els camells fan els seu dissabte,
i jo, beguent un cafè amb llet.