Ca meva
Ca meva està plena d'insomni.
Muntanyes de roba neta, roba bruta.
Menjar de sa gelera buida.
Sempre m'oblid d'oblidar-me de tu.
Ens hem ofegat dins cervesa
xerrant d'amor.
Dic bona nit i tu contestes:
Bona feina, estic ben buida.
I ara que ha de sortir es sol
estic plena de buidor.
T'han fet s'amor ses meves intencions.
T'han besat pes carrerons.
T'han festejat ses avellanes,
nits seques, gins, ressaques i rissagues.
I ara que ha de sortir es sol
estic ben buida.
I ara que ha de sortir es sol
estic plena de buidor.
És voler fer surar una pedra,
haver de dir sí o no.
Com que no sabem què fer
vendrem ses cases i anirem de lloguer!
I ara que ha de sortir es sol
estic ben buida.
I ara que ha de sortir es sol
estic plena de buidor.
Writer/s: Tiu Herrero
