Camí
Un plat ple d'engrunes, un got buit tacat de vi.
La son de la nostàlgia, llevant-te sol cada matí.
La dutxa d'aigua freda per sentir-te més valent.
Un cos que hi viu, en una guerra permanent.
Porta que es tanca i el silenci d'aquell pis
i les passes. Tot es torna gris.
El camí et passa sense ordre ni permís.
T'han robat el teu paradís.
Estar al teu costat ha sigut fàcil i bonic,
però el buit que ara et desola t'ofega en el desencís.
Retorn cap al silenci, el silenci d'aquell pis.
Tornant sense cap pressa, sense ordre ni permís.
De nou a casa sense tenir un compromís.
La distància, un llit buit de nits.
El camí que et passa sense ordre ni permís.
T'han robat el teu paradís.
Porta que es tanca, i el silencia d'aquell pis
i les passes. El matí es torna gris.
