Camí avall
Sempre et trobo camí avall,
dins la nit no t'hi perds mai,
surts d'un somni que em recorda temps passats;
fa tant de temps que em fa viure uns moments
ja oblidats.
vull parlar i no dic res,
saber-ho tot i no entenc res,
hipnotitzes el silenci que fins ara m'ha abrigat,
i fugint camí avall
em dones la mà.
cercant temps dins els teus ulls
em mires i em somrius,
són moments que queden
escrits dins un somni vell
que me'n du camí avall.
és tan fàcil començar
altre pic, el camí és pla
semblen passes ja donades
tantes voltes començades
les mateixes trepitjades
i no puc tornar.
seguint-te camí avall
surt la nit dins un mirall
ple d'estels que ara m'envolten
que em guien, em conhorten
els puc tocar amb la mà:
començo a volar.
de cop surts i el dia neix
i creix i em fa oblidar,
pels camins del teu dibuix
la nit no es pot posar,
ja no hi ha camí avall.
Writer/s: Katau
