Camina que camina

In*digna

Vols un tast del nou binomi,
insòlits estils i molt desordre psicòtic.
si treus el morro et cremaràs el bigoti,
cremem l'escena, obvi estil propi,
tard, però comença la revolta de l'extraradi,
marcat, estigmatitzat des del parvulari.
El sistema és pels matats,
no vull dir pas pels savis,
avis serem amb mentalitat de proletaris,
sàdics, polítics, la vostra acció en despulla,
ha arribat l'hora d'enfilar l'agulla,
aulla recorda-ho: no caminaràs mai més sol,
tira el dau, avi, tindràs més sort.
Forts cops rebem per gaudir del cel blau,
"on són el putus valors del Nobel de la pau"?
em plau comunicar-te una fructífera aliança:
In*digna i K Noguera sense alè de venjança,
esperança i tot és al sac i ben lligat,
abraça el nostre suport, aconseguiràs la immunitat.
calamitat, viu el dia a dia, busca la utopia, és la necessitat.

Si el teu camí és llarg,
Camina que camina.
Sentència i llistó alt, fruit d'esforç i disciplina.
Hi havia dos tambors que venien donant guerra,
I de In*digna K Noguera
Aquí se va a cagar la perra.

In*digna, política d'esbarzerada i calar foc allò que cremi.
El 2009 de tant en tant ens ha deixat caure algun premi.
Somines, ai que bonic, posa-li un llaç.
Para, para, que m'esvero i perdo el nord com en Pepero.
Tinc salero i pimentero per condimentar-ho tot.
Hem posat la carn al foc amb el Komando Noguera.
Métele candela primo! i deixa de fer el borinot.
No direm blat, sinó és al sac i ben lligat i relligat.
I un cop ja molt pesat i endut llavors, si vols, parlem d'escena.
De moment amb K Noguera, diantre, esquena contra esquena.
Mai caminaràs sol si el món és lerdo és una pena.
Doncs tocar de peus a terra no fa joc amb les meves llantes,
I si no ta mola el rotllo, et tiro un tòpic, tio, t'aguantes.
Pot ser dur com passar un hivern a Artesa de Segre,
Gent de poble amb recursos, som els reis d'aquest pessebre.