Caminar de nit
Silenci, és així el silenci,
respirar el fons de l'amor amb la nostra mirada,
treure l'ànima d'una habitació que està tancada,
marxar d'aquí, marxar aquesta nit tan callada.
És la nit dels peus despullats sobre les voreres
caminant com pel cel caminen totes les estrelles.
Desvestir les mentides de tots els nostres ideals
i navegar perduts descobrint els racons de la ciutat.
És la nit dels somriures, de viure tapant-se del fred,
per a anar fent, per a sentir-se lliure amb els sentiments.
És la nit dels carrers i natros sempre fent de nens
encara que la nostra pell hagi envellit del mal temps.
I que no s'acabi, que no s'acabi mai el camí,
caminarem xiuxiuejant fins que arribi el matí,
estarem tota la nit jugant amb el nostre destí,
estarem tota la nit jugant amb el nostre destí.
I tota la vida, somrient tot el camí. I tota la vida...
Somrient tota la nit. I tota la vida...
Silenci, és així el silenci,
respirar, creure, escapar, lluny de les maldats,
els llocs que amaguen les nostres hores sentimentals,
les butxaques pobres i riques perquè estem enamorats.
Clar, no tenim res, res a fer, només tenim fe,
i caminarem mirant al cel perquè ens fa de recer.
Tota la nit de viatges, tota la nit de llàgrimes,
felicitat que compartir entre les nostres ànimes.
Càlides abraçades, petons i bondat,
petons i bondat per a qui ens acompanya caminant.
És així el silenci, caminar tota la nit,
callar mentre el món va morint i tu estàs aquí...
I tota la vida, somrient tot el camí. I tota la vida...
Somrient tota la nit. I tota la vida...
Writer/s: Shían
