Cançó cossaca de bressol
Fes non-non, la mare et gronxa,
dorm el meu petit;
pols d'argent, la lluna escampa
pel mantell de la nit.
Tot vetllant, les hores passen,
udolant al vent;
dins la cambra de la mare
dansa un pressentiment.
No és pas lluny quan a la mare
li diràs adéu,
aniràs tibant la brida
i marxant de prop seu.
Ella et veu: cosac i noble,
voles dia i nit
per l'estepa blava, eterna.
Ho duus al front escrit.
Writer/s: Popular
