
Cançó d'amor
Quan no pens encara així pens en tu
i et puc veure aixecar-te als dematins
i obrir la finestra
per escoltar el dolç cant dels ocells
i el retronar de les ones
quan s'estrellen contra qualque 'acantilat'.
Et puc veure caminar per amunt
quan te'n vas cap a les teves coses,
amb el teu aire
amb el teu aire.
A mi m'agradaria acompanyar-te
perquè el dir-te que t'estim ja no em basta.
Ara jo desitjo acariciar-te
i entrar dins la teva pell.
El meu amo, el meu amor per tu,
el cel obert, ocells i lluna plena
és un caramull de flors
surant damunt la mar.
Writer/s: Joan Bibiloni