Cançó de dona i home

Cendraires

Pel quadre d'ones de mar du la dona als cabells replegats, retallats
d'innocència amb gafeta color d'ocell.
Va davall núvols en un vaixell de nou i peixos lluents fent volantins,
i estrelles i rojos corals que naden fent quadrats

Els conta que va burxant l'estimat que oí cantar
als seus somnis dient-li,
" amor meu, vine soleta on no estic" i la doneta anà.
I tots li diuen que torne a port," ve tempesta cruenta",
i ella naviga i canta:" i què si muic."

Als camins veuen passar a un jovencell estrany
que parlava amb els núvols.
Ells els contà que partí fa ja temps de ben lluny
per què al jardí florit una aueta oí cantar que li deia
" ha acabat el temps d'aquesta espera tan llarga".

I tots li diuen que torne corrent, que ve hivern i la neu ho farà tot blanc,
no més mira els teus cabells i el teu rostre al mirall
i les robes que dus dels camins que has anat.
Però ell cavalca i canta amb veu 'namorada
"què importa si muic, si mort ja ho estava"
i recollí la darrera flor d'aquell camí,
i a les robes guardà per dur-la a l'estimada