Cançó de l'adéu
Ai! Estimada meva,
que ja és l'horabaixa
i s'ha fet molt tard.
Quan veig, ramell de ma vida,
que m'he d'apartar de vós,
no em bastaran mocadors
per dar-vos la despedida.
Ai! Estimada meva,
que ja és l'horabaixa
i s'ha fet molt tard.
Quan vaig anar a curar-me
de la teva galania
era jove i no sabia
que cosa era festejar
i m'hauré d'aconhortar
amb un mocador a la mà
eixugant-me els ulls cada dia.
Ai! Estimada meva,
que ja és l'horabaixa
i s'ha fet molt tard.
Writer/s: Anònim,En Mates
