Cançó de l'incert desig
Jo voldria tantes coses
que no crec assolir mai!
Un jardí tot ple de roses
i un cel blau per mon esplai.
Una mica d'alegria
i el silenci per company,
i per altra companyia
peixets d'or dins d'un estany.
Musiqueta de rialles,
mig d'amor, mig d'amistat,
unes blanques estovalles
i porró de vi daurat.
Un llit tou, bona minestra,
i una llar plena de foc,
un seient ran la finestra,
on dormir-me poc a poc.
Viure sens neguit ni penes
i amb la pau dels cors senzills,
escoltar a les nits serenes
el dolcíssim cant dels grills.
Jo voldria i no voldria...
la recança sens delit...
Cants d'ocell tot el sant dia,
regalims d'aigua a la nit.
Jo voldria tantes coses
que no crec assolir mai!
Ai,cor meu, mai no reposes,
vivint sempre ple d'esglai.
