Cançó dels amors impossibles
Ell és ardent, fogós.
Ella rodona i blanca.
Ell groc, despentinat,
més aviat un sapastre,
que conserva la vida
i alhora l'arrabassa.
Ella fina, enigmàtica,
uns diuen que pitjada
fa uns anys pels peus de l'home,
que volia tocar-la.
S'agraden de fa temps
i ell, per poder mirar-la,
cada nit es desprèn
del foc i de la brasa.
La veu allà i somriu.
Elegant, admirada,
amb dos ulls com taronges,
que il·luminen sa cara.
S'agraden de fa temps,
però no poden tocar-se.
Només, des de molt lluny,
es fan la gara-gara.
Ell és ardent, fogós.
Ella, rodona i blanca.
Senten un vell desig
i no poden tocar-se.
Tanmateix hi ha un moment
petit per abraçar-se:
eclipsi és el seu nom,
però molt rarament passa.
Writer/s: Anna Maria Villalonga,Jordi Gomara
