Cançó de taverna
Si vas per la salzereda,
i et descalces vora el rec,
si el teu mocador de seda
se t'esquinça i fa un gemec,
si t'escabellen les branques
i t'empaiten els fadrins,
no riguis, que les dents blanques
me les sento cor endins.
Si el captaire de la mona,
duu barret de general,
si la bèstia s'enlirona
quan baladreja el timbal,
i ell li replica les anques,
i ella fa uns passos molts fins,
no riguis, que les dents blanques
me les sento cor endins.
Si per tu algun perdulari
volia aixecar-me el bec,
si per dena de rosari
se m'esllavissa un renec,
i si voleien les tranques,
i el puny va per mals camins,
no riguis, que les dents blanques
me les sento cor endins.
Si duc tels a la mirada
i el meu parlar no s'entén,
si amb la passa mal guiada
m'encenia l'aiguardent,
si la teva porta em tanques
i escoltes els plors mesquins,
no riguis, que les dents blanques
me les sento cor endins.
Si vols reposar algun dia
sense brogit ni mirall;
si el teu cor se m'esmunyia
estrafent l'escarafall.
Si no et torbes i no hi manques,
i a la fúria dels instints
li has deixat les portes franques,
no m'ensenyis les dents blanques!
No em mosseguis cor endins!
Writer/s: Josep Mª de Sagarra,Ignasi Roda
