Cançó d'hivern
L'Arnau no vol seguir perdent
patir pel que dirà la gent
si cal es mudarà de pell
tot sembla diferent
La Ruth mira sovint dins seu,
sent que ja no li surt la veu
i ja no ho pot negar,
que ja no sap lluitar
Avui agafats de la mà,
caminaran passeig avall
el vent se'ls endurà,
ningú no els seguirà.
Que les nits callen quan l'atzar canta
ningú no sap on va,
Que les nits callen quan l'atzar canta
ningú no sap on va,
ningú no sap on va.
Ja no han d'escriure res
ho tenen tot al davant,
tot, pintat.
I es lleven tot rient,
amb dues mans sota el cap
amb una vida esperant,
ple de llum, són de llum.
Que les veus cantin, que les pors callin,
sempre més, tot és instant!
Que les veus cantin, que les pors callin,
que les veus cantin, que les pors callin.
Writer/s: Boogie Dreams
