Cançó d'octubre
La vella terra té set,
la guerra torna al continent.
Torxes roges sota el cel,
il·luminen els carrers.
La sang blava no tenyeix,
però nodreix els sense res:
No veus com vermelleja el cel?
No sents com fugen els ocells?
Vine i dóna’m sang,
el camp de batalla
porta temps esperant.
Dorms i tremoles pel fred,
massa temps esquivant trets.
Llençols s’alcen amb el vent,
els estendards de la gent,
octubre arriba impacient,
els nervis floten en l’ambient:
No veus com vermelleja el cel?
No sents com fugen els ocells?
Vine i dóna’m sang,
el camp de batalla
porta temps esperant.
Es confon amb la carn
com el desig que els anys
s’han anat menjant.
No deixar que el temps ens mate,
guanyar-nos el nostre present.
Omplir totes les places,
pintar-ho tot d'este moment.
Ei, vine i dóna’m sang,
el camp de batalla
porta temps esperant.
Es confon amb la carn
com el desig que els anys
s’han anat menjant.
Writer/s: Mario Sancho,Mai Mai
