Cançó inexorable
Ço que era vent s'acala i es consum
Ço que era flama s'esvaeix en fum
D'aquest moment d'amor que va allunyant-se
No en quedarà sinó la recordança.
De nit, l'onada té una ratlla d'or
Però la llum s'apaga, l'onada mor.
Diu l'ombrívola nau tota recança:
-No en quedarà sinó la recordança-
El sol ponent ha incendiat la neu
La posta és curta si la neu és lleu
Ella anirà fonent-se, ell esblaimant-se
No en quedarà sinó la recordança.
Nuats els cossos
Ham volgut aturar l'eternitat
Oh repte de les vides esfondrant-se
No en quedarà sinó la recordança.
Ens hem volgut com per morir demà,
Ens hem trait i ens hem tornat a estimar
Oh febre, infàmia i benaventurança,
No en quedarà sinó la recordança
Mon cos retut i vostre cor nafrat
Veuen la nit que baixa pel serrat.
Ulls resplendents i llavis de frisança
No en quedarà sinó la recordança.
Nuats els cossos
Ham volgut aturar l'eternitat
Oh repte de les vides esfondrant-se
No en quedarà sinó la recordança.
