Cançons d'alçada
Te'n faries creus si salpiquessis la quantitat de sants
Que se'n cauen de les mans, quantes torres capgirades, quants podrits Capità Enciams.
He passat la meva infància pensant que quan fos gran
Acabaria jugant al Barça si aixecava més d'un pam.
Però ves per on, que os pedrer! M'he quedat xic i escanyolit.
M'he fet un fart, m'he fet un tip de ballar com en Joan Petit.
He anat deixant-hi bons amics per tot arreu on he viscut.
Comptades són les ocasions que m'han dut a dir tururut!
A mi m'agrada fer patxoca i m'és igual peti qui peti.
Continuaré fent el tanoca jagut a l'ombra com un lleó del Serengeti.
L'únic que em fot fredar d'aquesta disciplina artística
És qui es pensa que ho pot fer sense respecte a la lingüística.
Jo sóc un poeta i només vull donar pel cul
A tot ser viu d'aquest planeta i trencar-la amb el meu rap gandul.
Que sóc tossut com una mula quan em proposo alguna cosa,
Pintar una merda de color rosa, mira els collons com em fan bossa.
Que mossa! Sé que sobre la meva llosa
Posaran "descansa en pau i deixa de tocar els pebrots",
Que no sé per quins setze ous només vull fer que temes nous,
Serà que hi tinc la mà trencada per tots vostès.
Cançons d'alçada, picant com una clatellada.
Ja li vaig dir a la meva mare serè un estel il·luminat del panorama musical en català.
Molt bé fill meu! I ara tira cap a la cuina i dóna'm un cop de mà.
Són cançons d'alçada d'una traça que es va perdent entre l'encant,
Impossible de seguir per un drapaire cama tort.
Quants cops t'haurà de dir la mare "nen no juguis més amb foc,
Que ja ho faràs quan siguis gran i deixis de menjar-te els mocs".
Tant se me'n fot a mi si venen en Pau en Pere i en Berenguera.
Jo treballo la meva llengua mare a ritme de blues de carretera.
No serà pas per falta de fal·lera,
L'evidència dóna a entendre que no he caigut d'una figuera.
La meva addicció és contínua, estic enganxat al Pompeu Fabra,
he caigut al seu salabre i m'ha ben ensarronat.
Tu has de seguir fent el que fas, donant-li aquest toc macabre,
de ramassar belles paraules i mantenir ben alt el cap.
La veritat, què vols que et digui, aquest món és de nyigui-nyogui
i al crit de campi qui pugui no esperis que no em mogui,
que no em bellugui.
Jo només vull fotre a parir tot allò que faci que remugui
i com diu El Gordo del Puro altres dies bugui-bugui.
Sóc de jugui-na, he tingut que canviar el micro de mà
perquè no es torni a dislocar l'espatlla sense ser part de l'espectacle.
Vinga claca, res de quedar-se com una estaca,
aquí cridant, saltant un pam petits i grans senyors.
Cançons d'alçada, picant com una clatellada.
Ja li vaig dir a la meva mare serè un estel il·luminat del panorama musical en català.
Molt bé fill meu! I ara tira cap a la cuina i dóna'm un cop de mà.
Writer/s: In*digna
