Cant a u mateix
Entra l’hivern i al meu costat
hi ha un gran buit que s’escampa glacial.
Al final dels meus dies jo només busque calor
que em deixe estimar allò que jo sóc,
que esborre les runes que em tanquen el camí
directe als meus somnis, directe als altres.
Promet-me que amb tu jo seré gran,
Promet-me que amb tu jo tindré sort...
Em dic seguit cercant la seguretat
que seré capaç de travessar qualsevol temporal.
Em dic seguit cercant la complicitat
que la fera més gran, la tinc a dins, travessant el meu pit.
Que dolça és la por quan la saps tractar,
quan es torna instint,
per fer-te capaç de ser tu mateix.
Writer/s: Marcela Payà,Josep Pérez
