Canten fins tard

Llumia

Dorm, de sobte es troba sent el jove del relat

mou els dits amb sorra i puja el cap per fer-se gran

fa el camí final fins les pedretes que es claven

creua el bosc i escolta el vent de la platja.

I si fossin certes les paraules que va dir?

I si fos real, i tots els somnis que de nit volten pel seu cap

volguessin dir-li fes-ho ja?

potser per això l'espera a la platja,

la veu i l'abraça, i canten, canten fins tard.

Volen, corren i ploren a l'hora de despertar.

De cop desperta entre coixins i vol plorar

veu dormir a la dona però s'oblida d'oblidar

que la realitat viu del desig de que al futur

els somnis passin pel damunt

i a la platja la veu i l'abraça

i canten, canten fins tard.

Volen, corren i ploren a l'hora de despertar.