Cap al mar
Una mica menys buit
reconeix davant seu
una vall que va somiar
Però en el somni no bevia
i li agafava algú la mà.
Aquells cabells que el temps oblida
i que mai més pentinaran
Ensopega però què importa
si ja no es vol aixecar.
El riu baixa ara tan negre
que el seu cos no trobaran.
Cap al mar, al mar, amb la seva sirena
Cap al mar, al mar, amb la seva sirena
S'ha fet fosc, però és matí
per fi sé on vius.
Més salat i més humit,
Molt més sòrdid sóc aquí
Com cada nit, per cantar-te així
Bona nit amor meu
has de saber
sense el teu al•lè no visc
i és que sense tu no hi sóc
sens la teva olor
no puc dormir
Perquè junts al vent desplegàrem la vela
Perquè junts al vent amb la meva sirena
