Capritxosa
En conec una que no camina ni mai matina, sempre va un pas per davant
Que quan s’encanta i li fa mandra es queda a casa, li agrada molt fer-se pregar
Quan s’engalana la tarambana tothom la mira i és la més xula del carrer
Molts la veneren però la pateixen, posa entrebancs, l’amor no és sempre correspost
Que diu que avui no es troba bé, demà passat no li va bé
Quan no l’espero, ella apareix capritxosa, fa tornar boig al més ximplet.
I aquesta nit el sol eclipsarà, ella ho sap i se sent especial
Des de allà dalt tindrà tot el món als peus, sabent que il·lumina a la gent
Si pot s’envolta de mil estrelles, enmig de elles, roba afalacs és el seu nom
Serveix de guia per qui s’inspira, qui pot i dol, somia truites dins del llit
Que diu que avui no es troba bé, demà passat no li va bé
Quan no l’espero, ella apareix capritxosa, fa tornar boig al més ximplet.
M’oblido que la lluna em mira gelosa, quan deixo de mirar-la s’ofèn capritxosa. La reina dels terrats, de tants llibres narrats, s’acull al dret a vaga i es queda sola a casa.
S’inventa mil dreceres per ser a totes les festes, sentir-se observada marca el ritme de la gresca.
La reina dels terrats, de tants llibres narrats, ella vol, ella dol, ella riu si ve el capvespre
I aquesta nit el sol eclipsarà, ella ho sap i se sent especial
Des de allà dalt tindrà tot el món als peus, sabent que il·lumina a la gent
Quan sigui l’alba el somni acabarà, ella ho sap i tornarà dins del llit
Haurà tocat amb els dits un trosset de cel, deixant la nit orfe, sense estels
Writer/s: Gerard Domingo Blanch
