Carbó
El cor tan dur com el carbó
que va cremant, que va consumint,
que vomita fum.
Per jo no tinc moments perduts.
Només vull una mica de la teva por.
El cor tan tou com el cotó
que es va apagant, que es vol adormir
sempre endavant!
I tots, néixer en un racó,
molt lluny de tot, sense dolor.
No para, no acaba, l'amor
mentre hi caminem tu i jo.
Avui els fills ens fan petons
que duren hores, que són per sempre
però duren poc.
I tots, néixer en un racó
molt lluny de tot sense dolor.
Els astres ballen i brillen damunt un cel vestit de dol
I sobre el dol es dibuixa el somriure
dels que ara ja no hi són.
I el teu déu no sap
que jo si puc donar coses que no he vist,
coses que no tinc.
Writer/s: Quim Benavent
