Carlota
M'encantaria ser l'aurora
Y desvetllar-te al dematí
Donar-te un bes i dir-te hola
El sol ha acomiadat la nit
M'encantaria ser un gran núvol
Fer ploure flors pel teu camí
Violetes, dàlies roses grogues
Pintant un arc de Sant Martí.
Méncantaria ser una oreneta
Quedar-me a viure al teu balcó
Trencar el rellotge a la primavera
Que no arribés mai la tardor
M'encantaria ser un fanal
Enllumenar la teva foscor
M'encantaria girar enrere
Sentir-me infant un altre cop
Tornar al jardí de la innocència
Vetllar el teu riure encisador
M'encantaria ser una flama
Sembrar caliu dintre el teu cor
Fent brotar espurnes de tendresa
Que escalfi els dies de glaçor
M'encantaria ser una vela
Perdre'm amb tu per l'horitzó
Surar pel mar, no deixar estela
Que ningú em prengui el meu tresor
M'encantaria ser un fanal,
Enllumenar la teva foscor.
