Carnestoltes
És la nit de carnestoltes, va la gent passant,
cara de xiquet, cara d'home, ulls de bo, ulls de malalta van observant. Sonen les veus dins l'aire,
i molts perfums diferents es barregen amb les paraules,
paraules de la gent, de molta gent. Passadís de l'entrada, corredor a l'eixida; deliri, punt de partida, aquesta nit...
És la nit de carnestoltes, és la nit... Un dimoni i un monstre,
presumpte travesti, un legionari paranoic i una dona prenyada i contenta. I tot allò que s'escapa, perquè no ho creus important: un gest, una mirada, un soroll, un desig, qualsevol toc. Sona amb força la música i talla com una destral,
no pots parar-te, no deus parar-te fins el final.
És la nit de carnestoltes, és la nit...
Writer/s: Remigi Palmero
