Carnestoltes de neu
Carnestoltes de neu et vaig conèixer
a un país on la neu no sovinteja,
quina fada tingué tan bona traça
per combinar la gelor i la festa.
Vaig presentar-me a casa els teus amics
disfressat de gitana mamelluda,
vora del teu promès vares mirar-me
com qui veu caure un estrany de la lluna.
amb uns ulls com a plats m'examinaves
mentre jo descobria una novel·la
el teu cos florit de xica nova
tot encetant la nit farandulera.
Ràpidament tothom us disfressàreu,
tu isqueres de "garçon", bigot i gorra,
tota la colla ens posàrem en marxa
sota la neu caient portes enfora.
De casa en casa jo et buscava, "garçon"
per seure en terra vora al teu costat
i bevent el xampany de benvinguda ,
procurava tocar-te amb el genoll.
No sé pas si recordes estes coses,
però jo les conserve molt presents,
molt més encara al cap d'algun temps,
quan per mi els teus capolls s'han tornat roses.
Roses roges filtrades per la neu
és el que m'has deixat des d'aquell dia:
Jo que et vais estimant de més a més
i tu que em mires com a un ninot de fira.
Writer/s: Vicent Torrent
