Carta
Et veig asseguda en un pati petit
on gardènies geranis que ja han florit
fan joc amb les galtes
se t’han enrogit
Jo estic bé espero que no et preocupin mai més
els afers de la vida,
la teva autoestima
els amics la família
o com pagar el lloguer.
Com et senten les arrugues que el sol t’ha dibuixat
em pregunto si per fi has aconseguit deixar el tabac
has perdut la vergonya de dur els llavis vermells
de dur roba estampada
encara duus arrecades
quines són les sabates,
que et volten arreu.
Com et senten les arrugues que el sol t’ha dibuixat
em pregunto si per fi has aconseguit deixar el tabac
Diga’m si encara ets capaç, de plorar de riure
fins que les galtes fan mal
i que surts a ballar amb les amigues
cantant melodies que mai tornaran.
