Cel ambulant
Miro com s'enlairen, tan en l'aire com enllà
miro com s'escampen, mai es deixen agafar.
Sota el cel de colors
he vist l'agost
tornar-se sucre, tornar-se flors;
sota el cel de colors
he vist un tros
del teu somriure
de fràgil cos.
Sota el cel ambulant
he vist un cant
de pell lluent i aigua tibant;
sota el cel ambulant
he vist un pam
de llum descalça
i sabó cantant.
Miro com s'enlairen, tan en l'aire com enllà
miro com s'escampen, mai es deixen agafar.
Sota el cel ambulant
he vist un cant
de llum descalça
i sabó cantant.
Writer/s: Toni López Garcia
