Cel empedrat
avui han empedrat el cel
amb còdols blancs i verds
perquè hi puguis passejar
i acaronar els estels
i els puguis preguntar
si tu i jo quan serem vellets
ens tindrem l’un a l’altre
ens tindrem l’un a l’altre
ja no recordo quin dia
vam començar a perdre el temps
fent titelles
amb els peus
sota d’un llençol
però malgrat tot l’enyorança
sobreviu dins el meu cor
i esmorzo
amb la teva tassa
i et sento més a prop
