Cendres
En la fosca nit, la llum d’on vivíem en flames
il·luminava els rostres dels que van patir.
El record dels versos que abans de morir recitaven.
El sentiment i la lluita, en la memòria es forjaven.
El fred de l’hivern no podia amb les brases.
Amb la flama al pit carregaven les armes.
Cantaven per no morir.
El fred de l’hivern no podia amb les brases.
Les ganes de veure morir als miserables.
Cantaven per resistir.
Les bombes no podien callar.
Les cançons que no paraven de sonar.
Les bombes no podien callar.
Les cendres d’un passat que mai,... que mai hem oblidat!
Alliberem-nos del temps i del passat, que el vent de la lliber-
tat s’emporti, ben lluny, les cendres de la guerra.
Cantem per ells, que van morir per cantar.
Cantem per ells, que van morir per parlar.
Cantem per ells, que van morir per estimar.
Cantem per ells, que van morir per lluitar.
Les bombes no podien callar.
Les cançons que no paraven de sonar
Les bombes no podien callar
Les cendres d’un passat que mai,... que mai hem oblidat!
